FONTS LITERÀRIES JRR TOLKIEN: BEOWULF

En aquesta entrada parlarem d’una de les fonts literàries de la qual es va nodrir John Ronald Reuel Tolkien per escriure la seva obra, intentarem establir paral·lelismes i veure de quina manera va ser una peça clau en el mosaic de fonts del gran escriptor anglès. Més endavant, parlarem del poema Beowulf de manera més exhaustiva, per aquesta raó avui només en donarem el seu fil argumental. Del pes històric, lingüístic i filològic ens n’ocuparem en una altra peça.

Beowulf és un dels pocs poemes èpics anglosaxons que es conserven en anglès antic i que ens ha arribat fins als nostres dies. Beowulf, data del segle VII, però l’única còpia que ha arribar fins als nostres dies és un manuscrit en anglès antic del segle X, que es conserva en el Museu Britànic de Londres.

Beowulf és un poema que es basa en llegendes que arribaren a Anglaterra durant les invasions saxones, angles i jutes i que explica la història d’un heroi escandinau. L’acció del poema se situa en temps de guerra entre danesos, suecs i una tribu del sud de Suècia anomenada Gauta.

Beowulf, l’heroi del poema, s’enfrontarà a tres monstres i transcendirà a la immortalitat de la memòria col·lectiva gràcies a les seves gestes. L’acció s’inicia en una gran sala del rei Hrothgar, on els guerrers danesos es reuneixen per menjar i beure, però sobre ells recau una amenaça terrible: els atacs que nit rere nit els inflingeix l’ogre Grendel. Beowulf s’ofereix per combatre el monstre, lluita amb ell i el fereix de mort just abans que fugi a amagar-se al pantà amb la seva monstruosa mare. Grendel morirà als braços de la seva mare, la qual desfeta pel dolor i la set de venjança prepararà un terrible atac contra aquells que han mort el seu fill.

Al dia següent, mentre tothom celebra la mort de l’ogre, la mare de Grendel es presenta per dur a terme la seva venjança. El guerrer Beowulf s’enfronta a ella i després d’una lluita ferotge la mata. Beowulf retorna al castell amb el cap dels dos monstres. Gràcies a les seves proeses, Beowulf és proclamat rei i aconsegueix tenir un regnat just i llarg, però en els darrers dies del seu mandat, quan ja és ancià, un drac terrible comença a destruir el seu regne. El drac busca venjança perquè creu que algú li ha robat una copa d’or dels seus tresors. Beowulf s’hi enfronta i el mata, però l’heroi mor a causa d’una ferida que li provoca la bèstia durant el combat.

Tolkien i Beowulf

JRR Tolkien, professor de llengua anglosaxona a la Universitat d’Oxford, coneixia a la perfecció el poema i el seu contingut, de fet, l’any 2014 el fill de Tolkien va publicar una traducció de Beowulf inèdita feta pel seu pare 90 anys enrere. No és d’estranyar, doncs, que l’antic poema es trobés entre les fonts literàries que s’entreveuen en els seus llibres, sobretot, en El Senyor dels Anells i El Hobbit.

La més clara és, sense cap mena de dubte, l’episodi del drac que assola el regne de Beowulf, que es reprodueix gairebé exacta en El Hobbit. Bilbo, quan es troba al cau del drac Smaüg envoltat del gran tresor de la bèstia, no pot evitar prendre-li una copa d’or, la reacció venjativa del drac és assolar i destruir el territori del lladre, com passa també al poema Beowulf.

En El Senyor dels Anells, també hi trobem una història que ens recordarà molt al poema medieval, quan una espasa toca un dels genets obscurs, l’arma sembla que es dissolgui a causa del mal que hi ha en la criatura, com passa també en l’episodi de Beowulf amb l’arma que toca la sang de Grendel, personificació del terror per a danesos, gautes i suecs.

Evidentment, en el rerefons de El Senyor dels Anells hi trobem altres intrahistòries que també apareixen en el poema de Beowulf, potser no són tan evidents com les dues anteriors però s’hi poden veure els paral·lelismes clars: per exemple, en ambdues obres trobem tribus i races enemistades que decideixen unir esforços per combatre enemics comuns, en ambdues obres, també, són els herois qui hauran de vèncer els perills.

També hi trobem l’eterna lluita del Bé contra el Mal, de la llum contra la obscuritat, és a dir, l’eterna lluita de l’home des que és home.