LES FONTS LITERÀRIES DE JRR TOLKIEN: EL CANT DELS NIBELUNGS

La Cançó dels Nibelungs és un poema èpic germànic del segle XIII que explica la història de Sigfrid i la recerca del tresor dels nibelungs, uns nans que viuen sota terra. El tresor és custodiat per un drac i conté, a més, un anell d’or que està maleït.

Tolkien, com hem vist en l’entrada anterior, era un expert filòleg, culte i molt llegit, que coneixia i estudiava textos i mitologies antigues i que, a més, era expert en literatura medieval i mitologia nòrdica. No és estrany, doncs, que la seva saviesa es veiés reflectida en les seves obres. Tolkien quan creà el seu fantàstic món ple d’éssers màgics i mítics és inevitable que es veiés influenciat per les seves lectures i els seus interessos. Així doncs, no és estrany que el famosíssim poema èpic germànic La Cançó dels Nibelungs del segle XIII i l’òpera posterior que en va fer Wagner servissin com a base per crear la seva gran obra El Senyor dels Anells, i, també, en menor mesura, El Hobbit, aquí és més evident la influència de l’òpera L’Anell dels Nibelungs de Wagner, que no pas l’obra medieval original.

El mite germànic dels Nibelungs servirà a Tolkien com a font literària de primera mà i els paral·lelismes amb la seva pròpia obra seran molt més evidents dels que havíem vist amb el Poema de Beowulf.

Paral·lelismes entre l’obra de Tolkien i La Cançó dels Nibelungs

La Cançó dels Nibelungs narra l’aventura de Sigfrid i la recerca del tresor Nibelung. Els Nibelungs són uns nans miners que viuen sota terra (com tots els nans de la mitologia nòrdica), i els nans de Tolkien, també. Aquests nans són posseïdors d’un gran tresor que protegeix el terrible drac Fafnir, sobre aquest tresor hi recau una maledicció relacionada amb un anell d’or. En el cas d’El Hobbit, Bilbo Baggins també busca un tresor protegit per un drac terrible, Smaüg, i també troba un anell amb una maledicció.

Sigfrid per aconseguir el tresor nibelung recorre a la màgia, utilitzant una capa que li havia robat a un nan, la qual li permetrà fer-se invisible. El poder màgic d’aquesta capa és el mateix que posseeix l’anell que roba Bilbo, que en posar-se’l al dit li dona el poder de la invisibilitat. Aquestes dues coincidències no són les úniques que trobem, però sí que són de les més significatives.

Tant a la Cançó dels Nibelungs com al Hobbit, hi haurà una cruenta batalla per aconseguir el tresor, ambdós personatges, Sigfrid i Bilbo, acabaran el seu viatge posseint l’anell maleït. Trobarem en ambdues obres continuades traïcions i crims relacionats amb l’anell. Sméagol (abans de convertir-se en Gollum), per exemple, matarà el seu propi cosí per aconseguir el poderós anell.

A El Senyor dels Anells, l’anell prendrà un paper protagonista. Com ja havíem avançat en entrades anteriors, l’anell és un element clàssic i recurrent en la mitologia nòrdica, l’anell d’or simbolitza poder, fortuna i té la capacitat de fer embogir els homes i els déus per posseir-lo, l’anell, doncs, era per als nòrdics antics un element associat amb el poder i amb la victòria. L’anell del Cantar dels nibelungs fou encunyat pels nans i, en el cas de la mitologia nòrdica, entregat a Odín, déu suprem. A El Senyor dels Anells, l’anell és entregat a Sauron, qui el voldrà per dominar la Terra Mitjana. A partir d’aquí, Tolkien es basarà més en la conegudíssima òpera de Wagner, que duu per nom L’Anell dels Nibelungs, que no pas en el poema èpic germànic. L’òpera de Wagner conta la mateixa història que El Cantar dels Nibelungs però és ampliada i farcida amb altres llegendes i variacions del mateix mite del qual parteix l’epopeia medieval.

Tant en l’òpera com en El Senyor dels anells, l’anell atorga el poder de dominar el món a qui el posseeix, però el posseïdor haurà de renunciar als sentiments que el fan persona. Les guerres de diferents pobles i races per posseir-lo se sovintejaran en ambdues obres, però paral·lelament un grup de personatges de procedències molt diverses intentaran destruir-lo i acabar així amb el seu poder destructor.

Cal destacar, també, altres elements importants i que mantenen paral·lelismes ben visibles, l’espasa màgica de Sigfrid, forjada a partir dels trossos d’una altra que havia estat usada per matar el drac Fafnir, s’assembla molt a l’espasa d’Aragorn en El Senyor dels Anells, forjada de nou per poder reclamar el tron que li pertany. Tant Aragorn com Sigfrid són orfes que es crien en famílies molt humils allunyats del seu origen reial, fet que els permetrà créixer i fer-se homes sense conèixer ni l’ambició, ni el poder ni el tron, convertint-se així en éssers humils, íntegres i purs, característica ineludible per a qualsevol heroi medieval (recordem el Rei Artús, per exemple), que els capacitarà per reclamar finalment el tron del qual són hereus legítims.