VÍKINGS: RELIGIÓ I RITUS

Els escandinaus antics no tenien una religió com la que coneixem nosaltres, el concepte abstracte d'espiritualitat s'anomenava SIDR , que literalment significa pràctica o costum. Aquest sidr es basava principalment en el BOLT o sacrifici, que podia ser públic o privat,animal o humà.

Aquests rituals tenien com a acte central el bolt o sacrifici, però podia anar acompanyat també d'alguns rituals màgics com el sejdr, una mena de ritual endevinatori, que culminava en un banquet ritual (blotveizla) on es consumia la carn de l'animal sacrificat.

Els víkings feien juraments constrictius i duien a la pràctica cultes en l'àmbit privat, venerant els seus déus de referència. Sembla ser, que cada víking triava un FULLTRUI, o protector, al qual anomenava KAERI VINR (amic estimat) i solia portar-lo a sobre en un amulet de la seva imatge. S'han trobat en diferents jaciments arqueològics amulets que representen Frey, Odín i Thor, especialment.

Els víkings, pragmàtics, realistes, no practicaven l'oració, la meditació ni la mística.

El seu sidr es realitzava mitjançant actes: sacrificis, ofrenes, l'objectiu dels quals era reforçar el poder d'alló diví per obtenir els favors que se n'espera. En això consistia la seva fe. Es podria establir una equació estricta entre creure i sacrificar. No podem afirmar, si en el seu origen, la religió dels antics escandinaus parteix del culte als morts o del de les grans forces naturals. Com a hipòtesi, sembla més encertat optar per la segona opció, però en aquest terreny les certeses no són admissibles.

És possible que l'antropomorfització i la individualització de les deitats escandinaves o germàniques antigues es produís molt aviat. Ho podem observar en gravats rupestres de l'Edat de Bronze escandinava (1500-400 aC), on s'hi troben un gegant amb llança, un homenet-porc i un personatge amb destral o martell que podrien ser els arquetips o prototips, respectivament, d'Odín, Frey i Thor. 

Gravat Tanum

Els déus víkings són déus actius, en aquest món no hi ha espai per al descans, Thor n'és un clar exemple. Tot i que podem endevinar cert fatalisme en algun d'aquests éssers divins o semidivins (els herois especialment), és un fatalisme actiu els herois caminen voluntàriament cap aquest destí fatal que ja coneix d'avantmà, el que els mou no és la resignació, sinó el convenciment que han estat els déus o el propi destí qui l'han marcat.

Com hem pogut observar, la religió vikinga és abans que res utilitària i pràctica, que no preten una altra cosa que canalitzar i forçar la sort, el destí i la bona fortuna. El destí regeix la vida dels víkings, ells ho saben i en són conscients, fins i tot els déus estan sotmesos a aquest destí, i així ens ho mostren aquests versos d'un poema èddic:   "Res no sobreviu una nit a la sentència de les Nornes".