Les fonts literàries de la mitologia escandinava són tres:
- L’Edda Poètica
(d’arrel tradicional): és una col·lecció de poemes sobre temes mitològics i
herois germànics.
- Edda Prosaica: atribuïda
a Snorri Sturlusson.
- Les Sagues en prosa:
són narracions que relaten genealogies de personatges, aventures, sagues
familiars...
- Poemes eskàldics: més cultes i elaborats, són obres d’autor que
se centren en relats històrics, de la vida quotidiana...
LES EDDA
· L’Edda
poètica o Edda Major és una col·lecció de poemes escrits en nòrdic antic,
preservats, inicialment, en el manuscrit medieval islandès conegut com Codex
Regius. Fou escrit en el segle XIII, però no es va saber res del seu parador
fins el 1643, atribuint-se el manuscrit a Sӕmundr el Savi, un sacerdot islandès
del segle XII.
Temes
- Tema mitològic:
poemes que abracen temes des de la Creació fins als episodis protagonitzats
pels déus.
- Tema heroic: cants
referits a la història de Helgi Hundingsbani, Els Nibelungs i la història de Jörmunrekkr,
rei dels ostrogods. Aquests textos són originalment escandinaus, alemanys i
gòtics, respectivament.
· Edda prosaica o Edda Menor: obra
d’Snorri Sturluson que pretén ser un tractat dirigit a aquells que volien
escriure poesia com els antics, però havien perdut les referències literàries
del món antic i dels seus déus, éssers sobrenaturals i llegendes. Conté una cosmogonia de la
mitologia nòrdica, un llibre amb llenguatge poètic i una llista amb formes de
vers.
La
inspiració de JJR Tolkien
Tolkien pren d’aquesta edda d’Sturluson els noms dels seus nans i
del mag gris Gandalf. A més pren de la mitologia nòrdica la idea de la Terra
Mitja (Midgard), i el símbol de l’anell com estendard de fama i riquesa (ser
donador d’anells era un dels privilegis més grans que podia tenir un rei, un
anell era la compensació habitual per una bona poesia i també per als guerrers
valerosos, que rebien un anell en guanyar una batalla).
LES
SAGUES
Són històries de personatges que es van definint per les seves
accions i gestos, a un ritme ràpid, sense monòlegs ni connotacions
sentimentals. Els episodis són realistes, però de tant en tant hi podem
entreveure algun element fantàstic o màgic. Daten del segle XII.
Hi ha sagues de reis, de cavallers, de bisbes, sagues islandeses i
sagues dels temps antics. Són importants les sagues d’aventures i les dels
víkings.
Temes
i motius
Es repeteixen les genealogies dels personatges i escenes
quotidianes: bodes, viatges, traïcions, morts, venjances, recompenses, plets i
pactes, combats, amors fatals, morts sobtades... És important destacar que al
costat dels herois de les sagues hi apareixen dones perilloses i letals com els
seus homònims masculins. És també destacable els lligams ineludibles dels
personatges amb el seu destí, hi podem entreveure una resignació implícita en
els personatges nobles que han d’encarar el seu destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada