ODÍN, EL DÉU DELS DÉUS

Odín (que significa fúria) està considerat com el rei dels Déus segons la mitologia nòrdica (una mena de Zeus escandinau). És el déu de la guerra, de la mort, de la saviesa, de la poesia i de la màgia. És fill del déu Bor i de la geganta Bestla i té dos germans: Vili i Vé.

Odín està casat amb tres dones, i cada una simbolitza una part de la terra:

- Frigg és la terra cultivada. Amb ella va engendrar Balder, Hoder i Hermod.

- Jörd és la terra deshabitada. Amb ella va tenir Thor i Meili.

- Ring és la terra hivernal i gelada. Amb ella va tenir Vali.

Segons la mitologia escandinava, Odín és també el pare dels primers humans: Ask i Embla. 

La llar d'Odín a l'Asgard és Valaskjalf, on regna assegut en el seu tron des d'on pot observar els Nou Móns. Quan Odín no és allí, són Vili o  Vé, els seus germans, qui governen en el seu lloc. La llar d'Odín també la podem trobar al Walhalla, que és també la residència dels guerrers morts en combat. Odín simbolitza la superació personal.

Odín era considerat com el déu més savi de tots, però per ser-ho va haver de superar rituals iniciàtics molt durs, com per exemple, haver de sacrificar el seu ull dret per tal de poder beure del pou de Mimir i accedir, així, a la saviesa universal.

Per tant, Odín és el déu del coneixement passat (gràcies a l'aigua del pou de Mimir), present (gràcies als seus dos corbs i al seu tron) i futur (gràcies al do de veure el destí dels homes, que li va ensenyar la deessa Freyia). A més, va beure l'hidromel de la poesia, convertint-se en inspirador de  poetes.

Odín deia: "El llop gris amenaça la llar dels déus". El llop gris és el llop Fenrir que el matarà durant la batalla de Ragnarök, cruspint-se'l fins a la mort. Aquesta frase i el posterior desenllaç, clarifiquen la seva inquietud i els seus bruscs canvis d'humor.