HI VA HAVER UN RAGNARÖK?

La Völuspá (La Profecia de la Vident) és el primer i més famós poema d’Islàndia, on una völva o vident conta la història de la creació del mon i el seu imminent final, el Ragnarök. La Völuspá forma part del manuscrit medieval Edda poètica, la col·lecció de textos escrits en nòrdic antic i preservada en el Codex Regius, que actualment es troba a Islàndia.

Argument de la Völuspá

L’endevina conta, al principi, la història dels fills de Bor (pare d’Odín), dels gegants, dels nans, d’Ask i Embla, els primers humans, de la primera guerra... Un cop explicada la creació i el desenvolupament del món un cop creat, detalla la batalla final dels déus contra els seus enemics, mentre el foc i les inundacions col·lapsen el cel i la terra. Aquesta batalla final és coneguda com a  Ragnarök (o el destí dels Déus).

Hi va haver un Ragnarök?

Durant anys, investigadors, historiadors i arqueòlegs han intentat trobar evidències que certifiquessin aquest cataclisme en diferents mostres de la cultura  i sembla ser que un grup de científics i historiadors medievals de la Universitat de Cambridge han descobert evidències d’un fenòmen que es podria assemblar molt al Ragnarök descrit a La profecia de la vident. Sembla ser que el Ragnarök va començar amb una erupció volcànica massiva que va succeir poc després que els primers humans s’instal·lessin a l’illa.

En ple segle X, pocs decennis després que Islàndia fos habitada per primer cop, el volcà Eldgjá va entrar en erupció i va provocar quelcom semblant a una inundació de lava, un tipus estrany d’erupció prolongada en la que enormes llengües de lava neguen el paisatge, acompanyats per una boira de gasos sulfurosos. I no va ser aquest el primer cop que un fenomen així afectava l’illa. La darrera vegada va passar l’any 2015 i va afectar la qualitat de l’aire a més de 1400 quilòmetres de distància.

Descoberta la data de l’explosió de l’Eldgjá, els experts van rellegir Las profecia de la vident per comprovar que quan descriu el final dels déus pagans i l’arribada d’un déu nou, en realitat està parlant de l’erupció i utilitza records d’aquell moment per estimular la cristianització d’Islàndia (que es formalitzà a finals del segle XI), segons diu un estudi publicat en la revista Climatic Change .

“La inundació de lava va afectar el sud d’Islàndia un segle després de la colonització de l’illa per part dels víkings i celtes, al voltant del 874. Però fins ara, la data de l’erupció havia estat incerta, fet que dificultava la investigació dels seus possibles impactes. Fou un cataclisme de dimensions enormes amb prop de 20 quilòmetres cúbics de lava, suficient per cobrir tota Anglaterra fins als turmells”, diuen.

Un equip científic va identificar la data de l’erupció de l’Eldgjá utilitzant registres de gel de Groenlàndia, que preserven la precipitació volcànica de l’Eldgjá. Usant les pistes que es trobaven en els nuclis de gel, els investigadors van trobar que l’erupció va començar als volts de la primavera del 939 i va continuar almenys fins a la tardor del 940.

 Una boirina de pols sulfurós es va estendre per Europa, registrada como albiraments d’un sol de color vermell sang, segons indiquen les cròniques islandeses, germàniques i italianes de l’època. Després, el clima es va refredar quan la capa de pols va reduir la quantitat de llum solar que arribava a la superfície. Aquest fenomen va deixar evidències en els anells dels arbres de tot l’Hemisferi Nord. La fusta reflecteix que l’erupció va desencadenar un dels estius més freds dels darrers 1.500 años. “L’any 940, el refredament fou més pronunciat a Europa Central, Escandinàvia, les Muntanyes Rocalloses canadenques, Alaska i Àsia Central, amb temperatures mitjanes d’estiu de 2° C”, asseguren els experts en un comunicat.

El patiment humà fou generalitzat, des del nord d’Europa fins al nord de la Xina: “La gent va patir hiverns llargs i durs i severes sequeres entre primavera i estiu. Hi va haver infestacions de llangosts i el bestiar va morir de sobte. La fam no es va instal·lar arreu partes, però a principis de la dècada de 990, apareix referència a la fam i a la gran mortalitat en zones com Alemanya, Iraq i Xina”, explica l’estudi.

La Profecia de la Vident, un testimoni fiable

La Vǫluspá, escrita l’any 961,descriu una terrible erupció, amb explosions de foc que il·luminaven el cel mentre el sol s’enfosquia sota gruixuts núvols de cendra i vapor:

El sol comença a ennegrir-se, la terra s’enfonsa en el mar;

Els estels brillants es dispersen des del cel.

El vapor brolla com allò que nodreix la vida,

La flama vola contra el cel.

Els efectes de l’erupció de l’Eldgjá foren devastadors per a la jove colònia islandesa: ”Els efectes de l’erupció de l’Eldgjá -assenyalen els científics- hagueren de ser devastadors per a la jove colònia d’Islàndia. Molt probablement, els qui no varen morir van abandonar  la terra, fet que segurament va fam”.

Les imatges apocalíptiques de La Profecia de la vident marcaven el final del món dels antics déus i els investigadors suggereixen que aquestes línies tenien la intenció de revifar records terrorífics de l’erupció per estimular el canvi religiós i cultural massiu que va tenir lloc a Islàndia en les últimes dècades del segle X.

”Amb una data ferma per a l’erupció, moltes entrades en les cròniques medievals encaixen com a possibles conseqüències: albiraments a Europa d’una boirina atmosfèrica extraordinària, hiverns severs, estius freds, males collites i escassedat d’aliments“, assegura Oppenheimer, director de l’estudi. “L’estil en el qual es representa l’erupció en Vǫluspá suggereix que els records d’aquesta terrible erupció volcànica foren provocats intencionadament per estimular la cristianització“, conclou.

Les imatges apocalíptiques de La Profecia de la vident marcaven el final del món dels antics déus.