La mitologia nòrdica o escandinava es més desconeguda que altres mitologies
com la grega, romana o egípcia, malgrat aquesta desconeixença ens trobem davant
una civilització amb una gran riquesa de mites i llegendes, que han arribat
fins als nostres dies a través de fonts terciàries i, molts cops, ja passades
pel sedàs del cristianisme, per aquesta raó les fonts que disposem són, pel cap
baix, fràgils i poc estrictes. Durant molts segles, la mitologia escandinava
s'ha transmès de manera oral, i no va ser fins al segle X, amb l'arribada dels
primers cristians a les terres escandinaves, que no trobem les primeres
referències literàries.
El Cristianisme dugué a les terres del Nord, el llatí com a llengua
d'escriptura, i els escandinaus, per primer cop van poder usar la paraula
escrita, ja que les runes foren creades només per ser gravades sobre materials
perennes i no eren útils per escriure textos llargs.
Entre el segle X i el XII, només algunes llegendes seran transcrites,
haurem d'esperar fins ben entrat el segle XII i a l'escriptura de l'Edda
d'Snorri Sturluson, per tenir una nova transcripció (més completa) de la
mitologia nòrdica.
Els nòrdics o escandinaus practicaven una religió panteista que concedia
una importància destacada a la Natura, a la dona i a l'endevinació. La
mitologia nòrdica col·loca la vida en el centre del seu sistema. Per a ells la
vida era concebuda com un enfrontament de les forces de creació i de les
de destrucció. I d'aquest enfrontament sorgeix la fecunditat i l'equilibri.
En la mitologia nòrdica hi ha dos classes de déus:
- Els déus més
antics o Vanir: són els déus de la natura, de la fecunditat i
de la prosperitat.
- i els déus Aesir,
associats a funcions de govern i de guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada