Qui eren els
Skald?
El terme skald o skáld (Islandès: [ˈskault]), literalment
"poeta", es refereix generalment als poetes que formaven part de les
corts escandinaves i islandeses durant l'Era dels víkings i l'Edat mitjana. La
poesia skàldica forma una de les dues agrupacions principals de la poesia
nòrdica antiga, essent l'altra la Edda poètica, de caràcter anònim.
La poesia
eskàldica
La majoria de la poesia nòrdica de l'Era dels víkings es donava en
dues formes: èddic o skàldica. El vers èddic acostumava a ser senzill, en
termes de contingut, estil i mètrica, tractant sobretot amb continguts
mitològics o heroics. El vers skàldic, per contra, era complex, i normalment
compost com a tribut o homenatge a algun jarl o rei en particular. Existeix un
debat sobre com es recitava la poesia skàldica, però hi ha un cert consens de
que devia ser parlat més que cantat.
A diferència de moltes
altres formes literàries de l'època, molta de la poesia skàldica és atribuïble
a un autor. Aquestes atribucions es coneixen amb un grau raonable de certesa.
Molts skalds eren homes d'influència, així que n'existeixen anotacions
biogràfiques. La mètrica era normalment dróttkvætt o una variació d'aquesta. La
sintaxi era complexa, amb les frases generalment entrellaçades, amb un ús
freqüent de kennings i heitis.
Formes de poesia skàldica
- Drápa, una sèrie
llarga d'estrofes (normalment al·literatives), amb una tornada (stef) a
intervals.
- Flokkr, vísur o dræplingr, una sèrie més curta d'estrofes sense tornada.
- Lausavísa, una
estrofa al·literativa, en principi improvisada i referent a l'ocasió.
Els skalds també componien insults (níðvísur) i molt
ocasionalment, versos eròtics (mansöngr).
Kennings
Els versos del skalds acostumaven a contenir un gran abundància de
kennings, les metàfores prefixades de la poesia nòrdica europea de l'època. Els
kennings eren recursos usats per proporcionar una imatge ja coneguda. Aquestes
imatges i escenes poden tenir avui un contingut una mica hermètic, sobretot si
se'n desconeix les al·lusions a les quals es fa referència.
Característiques
de la poesia skàldica
- Normalment se'n coneix l'autor..
- La mètrica és ornada, normalment dróttkvætt o variacions sobre
això.
- La sintaxi és ornada, amb frases generalment entrellaçades.
- S'utilitzen freqüentment els kennings.
Poemes
skàldics
La majoria de la poesia skàldica són poemes que es van compondre a
reis individuals pels seus poetes de la cort. Acostumaven a tenir un contingut
històric, relacionant batalles i altres accions de la carrera del rei en
qüestió.
- Glymdrápa - Les proeses de Harald Cabellera Bella.
- Vellekla - Les proeses de Håkon Sigurdsson.
- Bandadrápa - Les proeses d'Eirik Håkonsson.
- Knútsdrápa - Les proeses de Canut el Gran.
Es conserven, també, alguns poemes skàldics de contingut
mitològic:
- Þórsdrápa - Un poema al déu Thor on s'hi explica una de les
seves aventures contra els Jötun.
- Haustlöng - Relaciona dos contes mitològics pintats en un escut
regalat al poeta.
- Ragnarsdrápa - Relaciona quatre contes mitològics pintats en un
escut regalat al poeta.
- Húsdrápa - Descriu escenes mitològiques gravades en uns plafons
de cuina.
- Ynglingatal - Descriu l'origen dels reis noruecs i la història
de la Casa d'Yngling. És conservat al
Heimskringla
A aquests s'hi poden afegir dos poemes que relacionen la mort d'un
rei i la seva recepció al Valhalla.
- Hákonarmál - La mort de rei Haakon el Bo i la seva recepció al
Valhalla.
- Eiríksmál - La mort de rei Eiríkr i la seva recepció al
Valhalla.
Altres van ser compostos com a peces circumstancials, com els
poemes d'Egill Skallagrímsson.
- Sonatorrek - Un lament per la mort dels fills d'Egill.
- Höfuðlausn - Un elogi al rei Eric el Sanguinari, que va salvar
el cap del seu autor.
- Arinbjarnarkvið - Elogi a un amic del poeta, Arinbjörn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada