POESIA SKÀLDIKA

Qui eren els Skald?

El terme skald o skáld (Islandès: [ˈskault]), literalment "poeta", es refereix generalment als poetes que formaven part de les corts escandinaves i islandeses durant l'Era dels víkings i l'Edat mitjana. La poesia skàldica forma una de les dues agrupacions principals de la poesia nòrdica antiga, essent l'altra la Edda poètica, de caràcter anònim.

La poesia eskàldica

La majoria de la poesia nòrdica de l'Era dels víkings es donava en dues formes: èddic o skàldica. El vers èddic acostumava a ser senzill, en termes de contingut, estil i mètrica, tractant sobretot amb continguts mitològics o heroics. El vers skàldic, per contra, era complex, i normalment compost com a tribut o homenatge a algun jarl o rei en particular. Existeix un debat sobre com es recitava la poesia skàldica, però hi ha un cert consens de que devia ser parlat més que cantat.

A diferència de  moltes altres formes literàries de l'època, molta de la poesia skàldica és atribuïble a un autor. Aquestes atribucions es coneixen amb un grau raonable de certesa. Molts skalds eren homes d'influència, així que n'existeixen anotacions biogràfiques. La mètrica era normalment dróttkvætt o una variació d'aquesta. La sintaxi era complexa, amb les frases generalment entrellaçades, amb un ús freqüent de kennings i heitis.

Formes de poesia skàldica

- Drápa, una sèrie llarga d'estrofes (normalment al·literatives), amb una tornada (stef) a intervals.

- Flokkr, vísur o dræplingr, una sèrie més curta d'estrofes sense tornada.

- Lausavísa, una estrofa al·literativa, en principi improvisada i referent a l'ocasió.

Els skalds també componien insults (níðvísur) i molt ocasionalment, versos eròtics (mansöngr).

Kennings

Els versos del skalds acostumaven a contenir un gran abundància de kennings, les metàfores prefixades de la poesia nòrdica europea de l'època. Els kennings eren recursos usats per proporcionar una imatge ja coneguda. Aquestes imatges i escenes poden tenir avui un contingut una mica hermètic, sobretot si se'n desconeix les al·lusions a les quals es fa referència.

Característiques de la poesia skàldica

- Normalment se'n coneix l'autor..

- La mètrica és ornada, normalment dróttkvætt o variacions sobre això.

- La sintaxi és ornada, amb frases generalment entrellaçades.

- S'utilitzen freqüentment els kennings.

Poemes skàldics

La majoria de la poesia skàldica són poemes que es van compondre a reis individuals pels seus poetes de la cort. Acostumaven a tenir un contingut històric, relacionant batalles i altres accions de la carrera del rei en qüestió.

- Glymdrápa - Les proeses de Harald Cabellera Bella.

- Vellekla - Les proeses de Håkon Sigurdsson.

- Bandadrápa - Les proeses d'Eirik Håkonsson.

- Knútsdrápa - Les proeses de Canut el Gran.

Es conserven, també, alguns poemes skàldics de contingut mitològic:

- Þórsdrápa - Un poema al déu Thor on s'hi explica una de les seves aventures contra els Jötun.

- Haustlöng - Relaciona dos contes mitològics pintats en un escut regalat al poeta.

- Ragnarsdrápa - Relaciona quatre contes mitològics pintats en un escut regalat al poeta.

- Húsdrápa - Descriu escenes mitològiques gravades en uns plafons de cuina.

- Ynglingatal - Descriu l'origen dels reis noruecs i la història de la Casa d'Yngling. És conservat al

Heimskringla

A aquests s'hi poden afegir dos poemes que relacionen la mort d'un rei i la seva recepció al Valhalla.

- Hákonarmál - La mort de rei Haakon el Bo i la seva recepció al Valhalla.

- Eiríksmál - La mort de rei Eiríkr i la seva recepció al Valhalla.

Altres van ser compostos com a peces circumstancials, com els poemes d'Egill Skallagrímsson.

- Sonatorrek - Un lament per la mort dels fills d'Egill.

- Höfuðlausn - Un elogi al rei Eric el Sanguinari, que va salvar el cap del seu autor.

- Arinbjarnarkvið - Elogi a un amic del poeta, Arinbjörn.