EL NAIXEMENT DE LA LITERATURA: LES PRIMERES CIVILITZACIONS

La Prehistòria s’acaba per donar pas a la Història quan passen aquests dos fets cabdals:

a) La creació dels nuclis urbans

b) El naixement de l’escriptura, cap al 3500 aC

1. MESOPOTÀMIA

Mesopotàmia vol dir “terra entre dos rius”, per aquesta raó les civilitzacions mesopotàmiques van néixer entre els rius Tigris i Èufrates.

Ocupava els territoris on actualment hi ha Iraq i Síria.

Estava formada pels següents pobles: Assiris, acadis, babilonis i Sumeris.

1.1. LA LITERATURA MESOPOTÀMICA

EL NAIXEMENT DE L’ESCRIPTURA: ESCRIPTURA CUNEIFORME

La civilització sumèria va inventar l’escriptura a finals del tercer mil·lenni aC. En un principi, aquest sistema d’escriptura va sorgir com un sistema de pictogrames que es va anar simplificant per donar lloc a formes més abstractes, conegudes com a escriptura cuneïforme. 

Usaven tauletes d’argila humida i una canya de jonc per reproduir els dibuixos d’objectes i animals i idees molt simples. Primer escrivien verticalment, però més tard van canviar l’orientació de la tauleta i van començar a fer-ho horitzontalment. 

PRIMERS TEXTOS ESCRITS

Es poden classificar  segons els paràmetres següents:

- Documents administratius: textos legals, econòmics i financers.

- Documents literaris de caràcter religiós: textos de contingut llegendari i mític que expliquen les aventures dels seus déus i herois.

- Documents religiosos: textos proverbials que mostren models de conducta.

ARSUBANIPAL fou un rei assiri que va dedicar part de la seva vida a la construcció a Nínive d’una de les més  grans biblioteques de les quals es té notícia. Gràcies a la tasca empresa per aquest rei avui podem tenir textos de la civilització mesopotàmica.

ELS TEXTOS MÉS IMPORTANTS

A) EL CODI D’HAMMURABI: es troba gravat en tros de pedra. A la part superior s’observa Hammurabi davant del dé Shamash, el déu del sol de Mesopotàmia. Actualment es conserva al museu del Louvre.

Antigament, el codi es trobava al temple de Sippar i fou tallat sobre un gran bloc de pedra cap al 1700 aC, el fet que fos escrit sobre pedra responia a la raó que les lleis que s’hi escrivien restarien immutables (recordem les taules dels 10 manaments).

Sota Shamash i Hammurabi hi ha escrites les lleis que han de regir la vida quotidiana de tot el regne d’Hammurabi.

La diferència entre aquest codi i el d’altres de d’altres civilitzacions, com l’hebrea, rau en el fet que el d’Hammurabi és un codi civil, mentre que d’altres regulen conductes purament religioses.

CONTINGUTS

- Jerarquització de la societat en tres estaments: homes lliures, serfs i esclaus.

- El funcionament de la societat fins al Codi d’Hammurabi era dictat i impartit pels sacerdots. Aquesta missió recau ara en els tribunals, tot i que el rei és l’última instància a la qual es pot apel·lar.

- La base de l’ordenament jurídic és la llei del Talió (ull per ull, dent per dent).

- Els drets de la dona, dels menors, del matrimoni i dels esclaus.

- Les lleis que regeixen preus i salaris.

B) POEMA DE LA CREACIÓ O ENUMA ELISH

És un text que data del segon mil·lenni aC. Està format per 7 tauletes, és una de les obres més importants tant com a peça clàssica religiosa, instrument científic i font de coneixements críptics i esotèrics.

Tauletes de l'Enuma Elish

Està constituït per versos de dos línies i la funció del segon vers és emfatitzar el primer, mitjançant l’oposició.

Exemple: Quan encara dalt del Cel no havia estat nombrat,

No havia esta anomenada amb un nom sota la terra ferma.

El poema narra la lluita eterna entre l’ordre i el caos. Mostra el prototipus del guerrer que lluita contra el Caos i tot i no aconseguir derrotar-lo mai, continuaran lluitant eternament. Per això, Marduk, deu de la llum i l’ordre, ha de vèncer Tiamat, que representa el Caos i la foscor.

VÍKINGS: RELIGIÓ I RITUS

Els escandinaus antics no tenien una religió com la que coneixem nosaltres, el concepte abstracte d'espiritualitat s'anomenava SIDR , que literalment significa pràctica o costum. Aquest sidr es basava principalment en el BOLT o sacrifici, que podia ser públic o privat,animal o humà.

Aquests rituals tenien com a acte central el bolt o sacrifici, però podia anar acompanyat també d'alguns rituals màgics com el sejdr, una mena de ritual endevinatori, que culminava en un banquet ritual (blotveizla) on es consumia la carn de l'animal sacrificat.

Els víkings feien juraments constrictius i duien a la pràctica cultes en l'àmbit privat, venerant els seus déus de referència. Sembla ser, que cada víking triava un FULLTRUI, o protector, al qual anomenava KAERI VINR (amic estimat) i solia portar-lo a sobre en un amulet de la seva imatge. S'han trobat en diferents jaciments arqueològics amulets que representen Frey, Odín i Thor, especialment.

Els víkings, pragmàtics, realistes, no practicaven l'oració, la meditació ni la mística.

El seu sidr es realitzava mitjançant actes: sacrificis, ofrenes, l'objectiu dels quals era reforçar el poder d'alló diví per obtenir els favors que se n'espera. En això consistia la seva fe. Es podria establir una equació estricta entre creure i sacrificar. No podem afirmar, si en el seu origen, la religió dels antics escandinaus parteix del culte als morts o del de les grans forces naturals. Com a hipòtesi, sembla més encertat optar per la segona opció, però en aquest terreny les certeses no són admissibles.

És possible que l'antropomorfització i la individualització de les deitats escandinaves o germàniques antigues es produís molt aviat. Ho podem observar en gravats rupestres de l'Edat de Bronze escandinava (1500-400 aC), on s'hi troben un gegant amb llança, un homenet-porc i un personatge amb destral o martell que podrien ser els arquetips o prototips, respectivament, d'Odín, Frey i Thor. 

Gravat Tanum

Els déus víkings són déus actius, en aquest món no hi ha espai per al descans, Thor n'és un clar exemple. Tot i que podem endevinar cert fatalisme en algun d'aquests éssers divins o semidivins (els herois especialment), és un fatalisme actiu els herois caminen voluntàriament cap aquest destí fatal que ja coneix d'avantmà, el que els mou no és la resignació, sinó el convenciment que han estat els déus o el propi destí qui l'han marcat.

Com hem pogut observar, la religió vikinga és abans que res utilitària i pràctica, que no preten una altra cosa que canalitzar i forçar la sort, el destí i la bona fortuna. El destí regeix la vida dels víkings, ells ho saben i en són conscients, fins i tot els déus estan sotmesos a aquest destí, i així ens ho mostren aquests versos d'un poema èddic:   "Res no sobreviu una nit a la sentència de les Nornes".

L'ARBRE SAGRAT YGGDRASIL

L'arbre sagrat Yggdrasil és, en certa manera, la carcassa del món segons la mitologia nòrdica. Yggdrasil, alberga els nou móns en els quals es divideix l'univers escandinau. Cada un d'aquests móns es defineix pels trets i característiques dels seus habitants.

Sobre Yggdrasill, o l'arbre còsmic, s'hi troben els Nou móns escandinaus. Cérvols i cabres mosseguen les seves branques, el seu tronc es podreix perquè el drac Nidghogg rosega les seves arrels i li causa un dolor terrible, però les tres nornes del destí el salven, regant-lo tots els dies amb aigua del pou del destí. 

El poema escandinau "La cançó de Grimnir" diu que de tots els arbres, Yggdrasill és el millor. Yggdrasill és un gegantí freixe que creix en el centre del cosmos protegint i nodrint els nou móns.

En la cançó, els déus cavalquen tots els dies "des d'Yggdrasil" per repartir els seus destins a la humanitat, i fou en Yggdrasill on Odín,el déu suprem, es va sacrificar per voluntat pròpia, penjant-se durant nou dies, abans de poder agafar les runes del poder. 

El novè món, a vegades es considera que és Hel i de vegades el foc primigeni Muspell, que aniquilará la creació al final dels temps,durant el Ragnarök.

Yggdrasill sobreviurà i protegirà en el bosc d'Hoddmimir l'home i la dona que repoblaran el món. Les branques d'Yggdrasil s'estenen per tot el món i arriben a tocar el cel.

Els nou móns estan repartits en diferents nivells, a continuació l'explicarem de dalt cap a baix: 

Els móns del nivell més alt són:

- Asgard o Gotheim, el regne dels déus Aesir. Allí hi trobem el Walhalla, la llar d'Odin. Cada déu té una casa diferent. Asgard està connectat amb Midgard, el regne dels homes mitjançant el pont arc iris anomenat Bifrost, que està vigilat pel déu Heimdall.

- Vanaheim, el regne dels déus Vanir.

- Ljösalfheim o  Alfheim, la Terra dels elfs de llum.

En el nivell central hi trobem els següents móns:

- Midgard o Mannheim, el món dels homes. 

- Jötunheim o Utgard, és el regne dels gegants. 

- Svartalfheim, és el regne dels nans i dels elfs obscurs.

En el nivell més baix, hi trobem els móns de:

- Niflheim, el món del gel i de les boires.

- Muspellheim, el món del foc

- Helheim o Hel, el domini dels morts.

ODÍN, EL DÉU DELS DÉUS

Odín (que significa fúria) està considerat com el rei dels Déus segons la mitologia nòrdica (una mena de Zeus escandinau). És el déu de la guerra, de la mort, de la saviesa, de la poesia i de la màgia. És fill del déu Bor i de la geganta Bestla i té dos germans: Vili i Vé.

Odín està casat amb tres dones, i cada una simbolitza una part de la terra:

- Frigg és la terra cultivada. Amb ella va engendrar Balder, Hoder i Hermod.

- Jörd és la terra deshabitada. Amb ella va tenir Thor i Meili.

- Ring és la terra hivernal i gelada. Amb ella va tenir Vali.

Segons la mitologia escandinava, Odín és també el pare dels primers humans: Ask i Embla. 

La llar d'Odín a l'Asgard és Valaskjalf, on regna assegut en el seu tron des d'on pot observar els Nou Móns. Quan Odín no és allí, són Vili o  Vé, els seus germans, qui governen en el seu lloc. La llar d'Odín també la podem trobar al Walhalla, que és també la residència dels guerrers morts en combat. Odín simbolitza la superació personal.

Odín era considerat com el déu més savi de tots, però per ser-ho va haver de superar rituals iniciàtics molt durs, com per exemple, haver de sacrificar el seu ull dret per tal de poder beure del pou de Mimir i accedir, així, a la saviesa universal.

Per tant, Odín és el déu del coneixement passat (gràcies a l'aigua del pou de Mimir), present (gràcies als seus dos corbs i al seu tron) i futur (gràcies al do de veure el destí dels homes, que li va ensenyar la deessa Freyia). A més, va beure l'hidromel de la poesia, convertint-se en inspirador de  poetes.

Odín deia: "El llop gris amenaça la llar dels déus". El llop gris és el llop Fenrir que el matarà durant la batalla de Ragnarök, cruspint-se'l fins a la mort. Aquesta frase i el posterior desenllaç, clarifiquen la seva inquietud i els seus bruscs canvis d'humor. 

LA BATALLA FINAL DEL RAGNARÖK

En la mitologia nòrdica, el Ragnarök és la batalla de la fi del món, al destí del qual no poden escapar ni homes ni déus, representa la destrucció d'Asgard i la renovació del món.

La batalla de Ragnarök és, doncs, el cataclisme final que ha de destruir el món i els déus.

Després de terribles hiverns, arribarà una guerra universal i el déu Loki i el seu fill Fenrir el llop, navegaran amb l'exèrcit dels morts fins a la batalla final, en la que Fenrir s'empassarà el sol i matarà Odín; Thor matarà la Serp del Món, però morirà enverinat; tots els déus moriran.

Finalment, Surt, guardià del foc de Muspellheim des de l'nici dels temps l'alliberarà i destruirà el món amb les seves flames. Després de la destrucció sorgirà un nou món. Només sobreviuran els fills d'Odín, els fills de Thor i els déus Balder i Hod tornaran a la vida. Elloss'asseuran en la nova terra i parlaran del món passat; sobre l'herba trobaran les peces dels escacs d'or dels déus. Dos humans, Lif i Liftharsir,se salvaran i repoblaran la terra.

Aquesta batalla enfrontarà els déus Aesir, dirigits per Odín, amb el suport dels guerrers morts en combat, amb els gegants de gel i a Loki (el déu del foc), així com a diversos monstres entre els quals hi ha el llop Fenrir i la serp Jörmungand (Serp del Món), que rebran l'ajut dels morts indignes de la deessa Hel (deessa dels infierns).

Es produiran violentes batalles que enfrontaran Odin i Fenrir,; Thor contra Jörmungand i  Loki contra Heimdall. La resta de déus i gegants també moriran en combat, però les seves batalles no seran tan recordades. 

Entre els déus que sobreviuran hi haurà els fills d'Odin (Vidar, Valdi i Hœnir) i els fills de Thor (Modi i Magni), que heretaran el seu martell.

Només dos humans, Lif i Lifthaisir, que al principi de la batalla trobaran refugi en l'arbre sagrat Yggdrasil, sobreviuran. Després de la batalla de Ragnarök, tornaran al nou món i el reconstruiran, restablint també un nou origen humà.

ELS DÉUS VANIR

Els déus Vanir són els déus més vells de la mitologia nòrdica. Njörd és el déu principal dels Vanir, és el déu de l'abundància, del vent i del mar. Njörd  es va casar amb la seva germana Nerthu,  però es va separar sota la pressió dels déus Aesir, que es trobaven aquesta actitud intolerable. La seva segona dona fou la geganta del mar Skadi. Njörd és el pare de Freyr, el déus de la vida i de la fecunditat, i de Freyja, deessa de l'amor, que acull la meitat de guerrers morts en combat.

Déus nòrdics Vanir

-Njörd: és el déu del mar, del vent, de la marea i del foc. Va tenir els seus fills Freyr i Freyia amb una de les seves 8 germanes (probablement la deessa Nerthu). Njörd és el marit de la geganta Skadi. El seu territori és a la vora del mar, on aporta aliment i prosperitat al pescadors calmant les tempestes del mar. Però viu a Noatun ("ciutat dels vaixells"), a l'Asgard. És qui va inspirar l'acord de pau entre les dos famílies dels Déus acabant un intercanvi de presoners: Él va entregar al dioses Aesir els seus fills Freyr i Freyia com a mostra de pau, a canvi de Hoenir i Mimer.

- Freyia: És la filla de Njörd i la germana bessona del déu Freyr. El seu marit és el misteriós déu Od, que desapareixia durant llargs períodes de temps, i que feia que Freyia plorés per ell llàgrimes d'or que es tornaven de color vermell si queien sobre la terra i de color àmbar si queien en el mar.

Freyia viu entre els déus Aesir i és considerada la més bella i noble de las deesses. Fou una deessa molt popular en l'època de los víkings. El seu nom es va convertir en un títol de noblesa per a les dames de l'aristocràcia. 

Freyia és la deessa de les collites, de l'amor, de la bellesa, de l'atracció, de la màgia, de la luxúria i de la sexualitat. Com ja hem dit, Freyia és la deessa de la bruixeria. Té el do de veure el destí dels homes. Aquest art li ensenyarà a Odín, després de la guerra entre els déus Aesir i els Vanir. Però Freyia també està relacionada amb la mort,  ja que es reparteix cada dia amb Odín la meitat dels  guerrers morts en combat.

- Freyr:  ("senyor brillant") és el déu de la pau (ningú no pot odiar-lo) i de la fertilitat, té poder sobre el sol, sobre la pluja i la prosperitat. Freyr és també el déu dels  Elfs i de les fades que viuen a Alfheim. Se'l representa generalment amb una branca a la mà (simbolitzant la terra), amb un porc senglar (Gullinbursti) i la seva poderosa Espasa de la Victòria. Se'l venerava principalment en el solstici d'hivern, per tal que concedís bones collites a l'any següent.

POESIA SKÀLDIKA

Qui eren els Skald?

El terme skald o skáld (Islandès: [ˈskault]), literalment "poeta", es refereix generalment als poetes que formaven part de les corts escandinaves i islandeses durant l'Era dels víkings i l'Edat mitjana. La poesia skàldica forma una de les dues agrupacions principals de la poesia nòrdica antiga, essent l'altra la Edda poètica, de caràcter anònim.

La poesia eskàldica

La majoria de la poesia nòrdica de l'Era dels víkings es donava en dues formes: èddic o skàldica. El vers èddic acostumava a ser senzill, en termes de contingut, estil i mètrica, tractant sobretot amb continguts mitològics o heroics. El vers skàldic, per contra, era complex, i normalment compost com a tribut o homenatge a algun jarl o rei en particular. Existeix un debat sobre com es recitava la poesia skàldica, però hi ha un cert consens de que devia ser parlat més que cantat.

A diferència de  moltes altres formes literàries de l'època, molta de la poesia skàldica és atribuïble a un autor. Aquestes atribucions es coneixen amb un grau raonable de certesa. Molts skalds eren homes d'influència, així que n'existeixen anotacions biogràfiques. La mètrica era normalment dróttkvætt o una variació d'aquesta. La sintaxi era complexa, amb les frases generalment entrellaçades, amb un ús freqüent de kennings i heitis.

Formes de poesia skàldica

- Drápa, una sèrie llarga d'estrofes (normalment al·literatives), amb una tornada (stef) a intervals.

- Flokkr, vísur o dræplingr, una sèrie més curta d'estrofes sense tornada.

- Lausavísa, una estrofa al·literativa, en principi improvisada i referent a l'ocasió.

Els skalds també componien insults (níðvísur) i molt ocasionalment, versos eròtics (mansöngr).

Kennings

Els versos del skalds acostumaven a contenir un gran abundància de kennings, les metàfores prefixades de la poesia nòrdica europea de l'època. Els kennings eren recursos usats per proporcionar una imatge ja coneguda. Aquestes imatges i escenes poden tenir avui un contingut una mica hermètic, sobretot si se'n desconeix les al·lusions a les quals es fa referència.

Característiques de la poesia skàldica

- Normalment se'n coneix l'autor..

- La mètrica és ornada, normalment dróttkvætt o variacions sobre això.

- La sintaxi és ornada, amb frases generalment entrellaçades.

- S'utilitzen freqüentment els kennings.

Poemes skàldics

La majoria de la poesia skàldica són poemes que es van compondre a reis individuals pels seus poetes de la cort. Acostumaven a tenir un contingut històric, relacionant batalles i altres accions de la carrera del rei en qüestió.

- Glymdrápa - Les proeses de Harald Cabellera Bella.

- Vellekla - Les proeses de Håkon Sigurdsson.

- Bandadrápa - Les proeses d'Eirik Håkonsson.

- Knútsdrápa - Les proeses de Canut el Gran.

Es conserven, també, alguns poemes skàldics de contingut mitològic:

- Þórsdrápa - Un poema al déu Thor on s'hi explica una de les seves aventures contra els Jötun.

- Haustlöng - Relaciona dos contes mitològics pintats en un escut regalat al poeta.

- Ragnarsdrápa - Relaciona quatre contes mitològics pintats en un escut regalat al poeta.

- Húsdrápa - Descriu escenes mitològiques gravades en uns plafons de cuina.

- Ynglingatal - Descriu l'origen dels reis noruecs i la història de la Casa d'Yngling. És conservat al

Heimskringla

A aquests s'hi poden afegir dos poemes que relacionen la mort d'un rei i la seva recepció al Valhalla.

- Hákonarmál - La mort de rei Haakon el Bo i la seva recepció al Valhalla.

- Eiríksmál - La mort de rei Eiríkr i la seva recepció al Valhalla.

Altres van ser compostos com a peces circumstancials, com els poemes d'Egill Skallagrímsson.

- Sonatorrek - Un lament per la mort dels fills d'Egill.

- Höfuðlausn - Un elogi al rei Eric el Sanguinari, que va salvar el cap del seu autor.

- Arinbjarnarkvið - Elogi a un amic del poeta, Arinbjörn.